A mitjans del segle XX a Sud-àfrica existia un passaport per circular per l’interior del país. Només era obligatori per a les persones que no eren blanques, és a dir, que al voltant del 90% de la població no tenia permès de moure’s lliurement pel seu propi territori. Era la punta de l’iceberg de l’apartheid, el sistema de segregació racial que va néixer amb la colonització i que es va oficialitzar després de la Segona Guerra Mundial. El 1960 es va convocar una protesta pacífica contra aquests passaports i la policia va respondre obrint foc i assassinant 69 persones. Era el 21 de març, una data que anys més tard va ser instaurada com a Dia Internacional contra la Discriminació racial per l’Organització de les Nacions Unides.

A Catalunya estem lluny d’un sistema racista com el de Sud-àfrica, però això no vol dir que el racisme no sigui present a tots els nivells de la nostra societat. I mentre que es pot afirmar que estem avançant en el nivell de consciència i en l’eliminació de la discriminació a nivell institucional, també és cert que estem observant un desacomplexament preocupant en les postures racistes d’alguns sectors de la població, de manera similar al que està passant a la resta d’Europa. Però ens equivocaríem si penséssim que el racisme és només propi de la gent d’extrema dreta, i encara ens equivocaríem més si ho limitéssim a les persones que actuen amb violència verbal o física. Això és només la punta de l’iceberg d’un fenomen que és estructural, que normalment es manifesta de manera més subtil i que d’una manera o altra ens afecta a tothom. Així com a molts països el racisme té un dels moments històrics més rellevants en la colonització, a casa nostra tenim una llarguíssima història d’esclavisme que ha tingut unes conseqüències que encara vivim avui. Però el fenomen és molt més complex i profund.

El rebuig o desconfiança davant dels gitanos, de les persones immigrades (o els seus descendents, o els infants adoptats) de colors de pell diferents al blanc o les dones que porten amb vel és ben present i té conseqüències diàries i greu per aquests col·lectius, com la dificultat per accedir a una feina o a un habitatge, les identificacions policials discriminatòries, i en general la diferència en el tracte i les dificultats en accedir a les mateixes oportunitats. Tot plegat és injust per a les persones que ho pateixen i evidentment és un entrebanc enorme per aconseguir una societat inclusiva i cohesionada.

Des del Govern els últims anys s’han fet accions importants, com la Llei per la igualtat de tracte i la no discriminació, i l’avantprojecte de Llei contra el racisme, que de moment ha produït en l’aprovació de les 70 mesures per un país lliure de racisme. Són accions molt importants, però l’acció antiracista no es pot quedar només a les institucions: és necessari que hi hagi un compromís real i tangible a tots els nivells de la societat. Això vol dir que cal lluitar activament contra la discriminació. Ho ha de fer el partit. I també tu. I jo.

Najat Driouech Ben Moussa, secretària Nacional de Ctiutadania, Drets Socials i Habitatge i diputada al Parlament de Catalunya

Hugo Ernesto Guffanti, president de la sectorial de Ciutadania i Migracions

Karen Barrios, secretària general de la sectorial de Ciutadania i Migracions