El dissabte 20 d’abril, en el marc de la precampanya de les eleccions catalanes, es va dur a terme la jornada Reptes del sistema català de serveis socials organitzada per la comissió sectorial de Drets Socials d’Esquerra Republicana. L’Agnès Russiñol i Amat, presidenta de la sectorial, va fer la presentació de la jornada reivindicant la feina feta i remarcant la importància d’enfortir els serveis socials posant les persones al centre.

El primer en intervenir va ser en Carles Campuzano i Canadès, conseller de Drets Socials, que va fer un esboç de la feina feta pel Departament en matèria de drets socials i els principals reptes que s’han d’encarar. El conseller va reivindicar que s’ha fet molta feina tot i que no s’ha pogut culminar per l’avançament electoral i que s’haurà de desenvolupar a la propera legislatura.

El primer repte la pobresa. Tal i com va assenyalar, malgrat el període de bonança econòmica no s’ha pogut reduir ni la pobresa severa ni la relativa. Tot i així s’han fet passes endavant, com l’increment de l’Indicador de Renda de Suficiència de Catalunya (IRSC) en un 5,4% fins als 755 euros mensuals, l’impuls de la reforma de la Renda Garantida de Ciutadania que no s’ha pogut culminar i el traspàs de la gestió de l’Ingrés Mínim Vital. Altres mesures que assenyala en la lluita contra la pobresa són la condonació del deute per pobresa energètica o la gestió del programa de garantia d’aliments a través de targeta. I en especial la posada en marxa del programa Barris amb futur per combatre l’enquistament de la pobresa en determinats barris. Destaca també la lluita contra la pobresa infantil i assenyala la importància de disposar d’una prestació universal per a la criança dels infants tal com tenen altres països europeus. I també l’extensió de la xarxa Barnahus amb 14 centres per atendre la infància i l’adolescència víctimes de la violència sexual. Una altra és la lluita contra el sensellarisme, en el que s’ha fet una aposta important i que caldrà seguir desenvolupant amb una acció metropolitana.

El segon repte és l’envelliment, tant important com el climàtic, en el que aviat es jubilarà la generació més nombrosa de catalans, els boomers, un dos milions. Per aquest repte cal adaptar el país. Primer millorant el sistema d’atenció de la dependència, actualment burocratitzada i infrafinançada per part de l’Estat. En l’acció residencial, s’ha aconseguit reduir les llistes d’espera, simplificar els procediments, s’han creat noves places i s’han incrementat les prestacions a 1.200 euros per rendes baixes. Una qüestió molt important és millorar les condicions laborals de les treballadores de les cures que caldrà millorar amb un conveni col·lectiu del sector. En aquest sentit, el conseller assenyala l’increment del 5% de les tarifes per millorar els salaris del sector social. Un altre dels reptes és l’atenció de les persones amb discapacitat per a que puguin dur una vida autònoma i independent, igualment que la gent gran amb dependència. En aquest sentit, assenyala la importància del programa de suport a l’autonomia a la pròpia llar, amb un augment del 100% del pressupost.

El conseller també agraeix la feina del tercer sector social i assenyala la necessitat de reformar la cartera de serveis socials. En aquest sentit remarca la importància de crear sistema, unificar convocatòries per estalviar processos i desplegar l’Agència Integrada Social i Sanitària, que permetrà una atenció centrada en la persona amb un mateix sistema d’informació. Per tot plegat, assenyala, és important que Catalunya disposi d’un finançament singular per a tenir més capacitat de despesa social i reforçar les àrees bàsiques d’atenció primària de Serveis Socials, fonamentals per a desplegar les polítiques socials.

Taula Rodona: Els reptes del sistema català de serveis socials

Després de la intervenció del conseller, es va dur a terme la taula rodona per tractar dels reptes del sistema català de serveis socials, moderada per la Meritxell Benedí i Altés , secretària general de la sectorial de Drets Socials, la qual va aprofitar per introduir els aspectes més importants a tractar.

La primera en prendre la paraula va ser l’Anna Rufí i Vilà, experta en direcció de serveis socials bàsics, amb experiència adquirida en la gestió del Consell Comarcal d’Osona on va treballar per un denominador comú de la cartera de serveis. Tal i com va explicar en la seva presentació, és de vital importància disposar d’un sistema d’informació únic, ordenar bé la porta d’entrada i fer un bon diagnòstic. Per ella, més que disposar de més recursos, és més important estructurar-se millor per no perdre temps en burocràcia i anar per feina.

La segona en parlar va ser la Francina Alsina Canudas, presidenta de la Taula del Tercer Sector Social, que va posar l’èmfasi en millorar la cartera de serveis socials i les condicions laborals de les treballadores del sector social. Per a ella, és de vital importància aprovar la llei del Tercer Sector Social per millorar el sistema de provisió de serveis, afavorint la concertació de les entitats socials enfront els proveïdors mercantils. Al seu parer, cal reduir la bossa de pobresa i d’exclusió social, amb una taxa de risc de pobresa situada al 20% des fa més de 10 anys, desburocratitzant el sistema i deixant de considerar "el pobre sota sospita". I sobretot, cal trencar el cercle de pobresa hereditària. En general, considera que cal millorar el sistema de serveis socials per prioritzar les polítiques preventives i aconseguir un servei més personalitzat, ja que “no es pot fer el mateix a tothom per que les situacions són diferents”. Entre d’altres, agraeix també al conseller la feina feina i les polítiques implementades però recorda que cal reimpulsar la prova pilot de Renda Bàsica Universal per experimentar amb un model per erradicar la pobresa estructural.

El tercer en parlar va ser l’Antoni Pérez Frances, director de Save the Children Catalunya, el qual va mostrar algunes dades en la seva presentació i va plantejar tres preocupacions. La primera, la violència contra la infància, en que va destacar la xarxa de 14 Barnahus, un programa modèlic arreu del món. Segon, una estratègia de lluita contra la pobresa infantil que a Catalunya representa un 32% dels infants, 1 de cada 3. Catalunya estem a la cua d’Europa en pobresa infantil i les famílies monoparentals tenen un 20% més d’empobriment. Segons ell, cal un compromís econòmic per més despesa social. I tercer, la transversalitat de les polítiques: educació, alimentació, habitatge, salut... Unes polítiques que caldria abordar amb perspectiva de gènere i afavorint la conciliació de famílies amb infants a càrrec. Tot i així, considera que “a Catalunya s’ha trobat una administració amb ganes d’entomar els reptes i garantir el drets dels infants”.

I finalment pren la paraula en Jose Augusto García Navarro, director general del Consorci Salut i Social de Catalunya. Segons apunta, tenim una societat amb bona esperança de vida en que només el 50% ho passa amb bona salut, pel que cal tenir uns bons serveis sanitaris i de prevenció social per garantir una qualitat de vida a les persones. A parer seu, tenim el sistema d’atenció a la dependència més complexe de tot Europa: l’Estat és qui recapta, governa i transfereix els recursos a les autonomies, les quals no participen de la governança del sistema. Tal com diu, “és des de la proximitat que es detecten millor les necessitats socials” i per tant cal una governança de més proximitat. Sobre finançament, assenyala que l’Estat inverteix 0,84% del PIB en relació a la dependència, mentre que la mitjana europea és del 1,6% i els països més rics arriben al 3,2%. Considera també el copagament com una font d’inequitat.

Finalment també, fa unes reflexions. La primera que “al cuidador se l’ha de cuidar”, on hi ha un biaix de gènere molt accentuat i on cal ajudar amb incentius fiscals. Segon, “la cura no és una successió de tasques, cal entendre i acompanyar”. Tercer, “l’infermera de social cobra menys i treballa més que la de salut”, fet pel qual no es troben suficients professionals. Quart, l’atenció social no es pot mercantilitzar. Calen residències més adequades, pensades com a espais de convivència, centrant-nos en la persona, donant més participació a la família i prohibint les objeccions. I finalment, que i l’atenció de salut l’ha de fer salut.

Cloenda

Acabada la taula rodona i el torn obert de paraules, va prendre la paraula la Najat Driouech Ben Moussa, secretària nacional de Ciutadania, Drets Socials i Habitatge, la qual té experiència professional com a treballadora de serveis socials, que va agrair la participació de la sectorial, les entitats i el Departament a la jornada.

A mode de conclusió, va plantejar que “s’hauria de començar a fer pedagogia que l’usuari no pot estar sota sospita”, que “la majoria de persones es pensen que mai necessitaran ajut social”, cal identificar el recorregut i desburocratitzar el procediment, cal un sistema únic d’informació, és necessari un reconeixement laboral de les professionals socials, cal afrontar la infància que hereda la pobresa, les persones cuidadores necessiten acompanyament i un servei de serveis socials de més qualitat, no només assistencial. I per tot això, cal prendre el compromís per culminar al Parlament el que ha quedat pendent en col·laboració en positiu amb la societat civil per donar resposta a les necessitats que han anat sorgint. Tal i com assenyala , “és un orgull que Catalunya sigui vista com a exemple de política social” però en el que cal seguir treballant conjuntament, per que tal i com deia la seva àvia “amb una sola mà no s’aplaudeix” i cal fer la feina plegats.