El model esportiu de la República Catalana
Dins del cicle de Diàlegs per la República, tingué lloc a la seu nacional d’ERC la jornada “El Model Esportiu de la República Catalana” el dijous 23 de gener d’enguany, amb una nombrosa assistència de federacions esportives catalanes, d’afiliats a la Sectorial d’Esports, de regidors i regidores d’ERC, i de militància.
Els ponents de les tres taules foren:
Taula 1 “Model esportiu d ela República catalana”: Rafel Niubó i David Moner.
Taula 2 “Estructura esportiva del ministeri d’Esports”: Carles Macián i Carles Nugué.
Taula 3 “L’esport català en relació amb l’esport internacional”: Ignasi Doñate i Xavier Albert Canal.
De les aportacions dels ponents, i amb el perill de ser subjectiu, en destacaria:
Josep Saguer i Ricart
President de la comissió sectorial d’Esports
Els ponents de les tres taules foren:
Taula 1 “Model esportiu d ela República catalana”: Rafel Niubó i David Moner.
Taula 2 “Estructura esportiva del ministeri d’Esports”: Carles Macián i Carles Nugué.
Taula 3 “L’esport català en relació amb l’esport internacional”: Ignasi Doñate i Xavier Albert Canal.
De les aportacions dels ponents, i amb el perill de ser subjectiu, en destacaria:
- El model esportiu de la Catalunya independent hauria de ser el dels països nòrdics, amb un ministeri petit, amb un pressupost potent, que planifiqui i fixa objectius per l’esport del país i una gran confederació (federacions, clubs, consells esportius, ajuntaments...) que executi aquestes polítiques esportives.
- El model administratiu de l’esport català actual és ineficient i poc eficaç. S’ha de fer més àgil i eliminar la burocràcia (cal facilitar els processos). Cal separar la direcció política de la gestió i crear l’Agència Catalana de l’Esport amb participació del sector privat.
- Cal potenciar i valorar el voluntariat en el teixit associatiu esportiu, per tal de facilitar l’activitat i reduir costos.
- Els valors de l’esport han de ser formació, potenciació de valors, cohesió social...
- Cal una llei de mecenatge per facilitar les aportacions econòmiques a l’activitat esportiva.
- Cal donar suport a l’esport d’elit, que ens representa a nivell internacional.
- Cal més diàleg entre les federacions, els clubs els mitjans de comunicació.
- Cal, quan Catalunya sigui independent i membre de l’ONU, l’afiliació internacional de les federacions catalanes i desvincular-les de les espanyoles.
- Cal una reordenació de les competicions catalanes, per passar després al nivell internacional.
- L’esport és un llenguatge internacional, que permet la projecció de Catalunya a tot el món.
- Hi haurà un període de transició una vegada proclamada la independència, i cada federació haurà de decidir com afrontar la transició.
Josep Saguer i Ricart
President de la comissió sectorial d’Esports