La setmana passada es presentaven al Parlament de Catalunya els pressupostos. Uns comptes que incorporaven un creixement d’un 27% pel Departament d’Igualtat i Feminismes. La feina feta fins al moment per part d’aquest Departament ha suposat la introducció de nous drets i aprofundir en d’altres ja existents.

S’han fet avenços importants, per exemple, en matèria de drets sexuals i reproductius, sota el paraigua de l’Estratègia Nacional de Drets Sexuals i Reproductius.

Recentment, s’ha fet públic l’informe del Consell d’Europa, que sobre Catalunya diu: «La salut i els drets sexuals i reproductius semblen ser molt prioritaris per aquest Govern. (...) En un context en què en molts països europeus s’està retrocedint i s’estan reduint el nombre de centres on es poden practicar avortaments, el Govern de la Generalitat de Catalunya el que fa és ampliar aquest accés a les dones».

Aquesta legislatura, Catalunya ha millorat l’equitat territorial en l’accés a la interrupció voluntària de l’embaràs i ha millorat, també, en la disponibilitat dels dos mètodes perquè les dones puguin decidir lliurement. Uns avenços que no s’aturaran aquí.

En matèria de drets sexuals i reproductius, també s’han introduït nous drets, com el dret al dol gestacional amb un permís entre la setmana 6 i el dia 179 de la gestació, pioner a Europa tant per a l’embarassada com per a la parella o d’un familiar.

Aquest Govern també ha incorporat la flexibilitat horària per menstruació i menopausa amb afectació en la salut, per les treballadores de l’administració de la Generalitat. La intenció és que es pugui estendre al conjunt del país, incloent el sector privat, a través de les negociacions en el Consell de Relacions Laborals.

L’acció «La meva regla, les meves regles» ha estat una de les actuacions més visibles del Govern en matèria de drets sexuals i reproductius. Primer es va iniciar a 24 centres educatius i enguany s’estén a tots els centres del país. Es reparteixen productes menstruals reutilitzables i s’acompanyen d’una formació sobre la menstruació. Aquesta acció també s’ha desplegat en els serveis de la xarxa especialitzada en atenció a les violències, com és el cas dels centres residencials de dones supervivents de violència masclista.

I la llista d’exemples en l’àmbit de drets sexuals i reproductius és molt llarga, com la creació del grup de treball per a l’abordatge de la violència obstètrica i la vulneració de drets sexuals i reproductius o les noves unitats del Servei Trànsit per a persones trans.

Tots aquests exemples constaten que una estructura de primer nivell encarregada de liderar la transformació feminista és imprescindible per fer avançar el país i que mai més les lleis d’igualtat siguin considerades com a meres recomanacions.

Mònica Morros i Serra

Cap de l'Oficina de Relacions Institucionals del Departament d’Igualtat i Feminismes de la Generalitat de Catalunya